Societat Patrimonial 2026: requisits, 25% i alternativa Andorra

Si tens un patrimoni considerable a Espanya i estàs pensant a estructurar-lo, probablement t’han parlat de la societat patrimonial. La idea sona bé: posar immobles, cartera i liquiditat en una SL, tributar al 25% mentre no es reparteixin beneficis i consolidar la gestió sota un mateix paraigua. Però és una decisió amb força lletra petita. I hi ha un punt, a partir d’un cert patrimoni, en què la comparació honesta deixa de ser entre dues maneres d’estructurar a Espanya i comença a ser entre estructurar a Espanya o traslladar la base a Andorra.

Aquest article desglossa què és exactament una societat patrimonial el 2026, quins requisits ha de complir, com tributa, quins avantatges reals aporta —i, sobretot, què s’hi perd. I després compara, sense propaganda, quan Andorra és matemàticament superior i quan no. Està pensat per a qui té 1 milió d’euros o més en actius no operatius i s’està plantejant seriosament l’estructura.

Què és una societat patrimonial?

Una societat patrimonial no és una figura jurídica diferent. Continua sent una SL o una SA. El que canvia és la qualificació fiscal: a efectes de l’Impost sobre Societats, l’entitat es considera “patrimonial” quan el seu objecte real no és desenvolupar una activitat econòmica, sinó gestionar patrimoni.

El criteri legal és a l’article 5.2 de la Llei 27/2014 de l’Impost sobre Societats. Una entitat és patrimonial quan més del 50% del seu actiu, durant més de 90 dies de l’exercici, està format per elements no afectes a una activitat econòmica.

És important entendre-ho: la qualificació es fa cada exercici. Una societat pot ser patrimonial aquest any, deixar de ser-ho l’any següent i tornar-ho a ser el tercer. El que compta és la composició real de l’actiu durant el període, no la voluntat del soci ni la clàusula que figuri als estatuts.

Requisits per ser societat patrimonial el 2026

El test del 50% sembla senzill als titulars, però la línia entre “afecte” i “no afecte” és on es concentren les discussions amb Hisenda.

Compten com a actius NO afectes (els que et porten al camp patrimonial):

Immobles arrendats sense mitjans materials i personals propis. Tenir un o dos pisos llogats a través d’una gestoria externa no converteix l’activitat en econòmica. El criteri reiterat de l’AEAT i de la DGT exigeix com a mínim una persona empleada amb contracte laboral a jornada completa que gestioni l’arrendament.
Participacions en altres entitats quan representen inversió financera passiva (sense gestió activa, sense serveis intragrup reals).
Tresoreria excedentària, dipòsits, fons d’inversió, valors de renda variable o renda fixa mantinguts com a cartera.
Immobles buits o no afectes directament a una activitat econòmica desenvolupada per la mateixa societat.

No compten com a no afectes (et mantenen fora del camp patrimonial):

Immobles utilitzats directament per a una activitat econòmica real.
Existències i elements de l’immobilitzat vinculats a l’operativa.
Participacions de control en filials operatives, quan la matriu exerceix funcions reals de direcció, gestió i coordinació (és a dir, quan és una holding animadora, no una mera capçalera passiva).

El detall de “≥5% del capital + més d’un any de tinença + activitat de gestió real” és el que normalment treu una holding operativa del règim patrimonial. Sense aquests elements, dues societats amb la mateixa denominació i aparentment la mateixa estructura poden tenir qualificacions fiscals radicalment diferents.

Fiscalitat de la societat patrimonial a Espanya 2026

Aquí és on es complica la història per a molts.

Tipus de l’IS: 25% (tipus general). Les societats patrimonials no accedeixen al tipus reduït del 23% per a empreses de reduïda dimensió ni al 15% per a entitats de nova creació. Tampoc al règim de microempreses. El motiu legal: tots aquests beneficis estan condicionats al fet que l’entitat desenvolupi una activitat econòmica, i per definició la SP no la desenvolupa.

El que s’hi perd dins de l’IS:

Llibertat d’amortització per a inversions generadores d’ocupació.
Reserva de capitalització (10% d’increment de fons propis).
Reserva d’anivellament (compensació de bases negatives futures).
Deduccions per R+D+i, produccions cinematogràfiques, contractació, etc.
Deducció per doble imposició interna en alguns supòsits.

El que sí que es manté:

Exempció per participacions de l’article 21 LIS per als dividends i plusvàlues que la SP percebi de filials operatives quan es compleixin els requisits generals: participació mínima del 5% (o cost d’adquisició > 20 milions €), tinença ininterrompuda superior a un any i, per a filials estrangeres, sotmetiment a un impost anàleg. És a dir, si la SP és accionista d’una filial operativa que reparteix dividend, aquest dividend entra a la SP exempt. Convé revisar amb assessor cada cas concret, perquè l’AEAT mira amb lupa aquests supòsits quan la capçalera no mostra activitat real.

La capa del soci quan es reparteix:

Quan finalment treus els diners de la SP via dividend, el soci persona física tributa a la seva base de l’estalvi als trams de l’IRPF: 19% / 21% / 23% / 27% / 28% i, des del 2025, 30% per a la part que excedeixi de 300.000 € (guia completa del nou tram del 30%).

Si combines IS + base de l’estalvi, el tipus efectiu total sobre el benefici repartit pot arribar a aproximadament el 47,5% als trams alts. Aquesta és la xifra que rarament apareix als arguments de venda de la SP: el diferiment només funciona mentre NO es reparteix. En el moment en què els diners baixen al soci, la fiscalitat espanyola es cobra l’ajornament.

Avantatges reals i desavantatges

Tret dels matisos, la SP té un cas d’ús real. Però també té paranys que rarament s’esmenten a la conversa inicial.

Avantatges

Diferiment fiscal. Mentre el patrimoni romangui dins de la societat i es reinverteixi, els rendiments del capital tributen al 25% a l’IS en lloc de fins al 30% a la base de l’estalvi del soci. Sobre un rendiment anual de 200.000 €, la diferència ronda els 10.000 € l’any retinguts a l’estructura per reinvertir.

Consolidació patrimonial. Una única entitat que centralitza immobles, cartera, participacions i liquiditat. Comptes anuals unificats, una sola comptabilitat, una sola interlocució amb Hisenda. Per a patrimonis complexos amb dues generacions implicades, això val més del que sembla.

Planificació successòria parcial. Permet preparar el repartiment generacional mitjançant donacions de participacions, ampliacions de capital amb entrada de fills, etc., tot i que amb les limitacions del punt següent.

Desavantatges i paranys

Perds els incentius PIME. No accedeixes al 23% de tipus reduït, ni al 15% de nova creació, ni a les deduccions generals. La SP sempre paga el tipus general, pitjor que qualsevol PIME real.

Perds l’exempció de l’Impost sobre el Patrimoni. L’exempció d’empresa familiar de l’article 4.Vuit de la Llei de l’Impost sobre el Patrimoni exigeix que l’entitat NO sigui patrimonial. Si la teva SL és patrimonial, les participacions tributen al teu IP personal, a CCAA on l’impost és vigent (Catalunya, Comunitat Valenciana, Balears, etc.). A Madrid hi ha bonificació, però l’Impost de Solidaritat de les Grans Fortunes estatal torna a entrar per a patrimonis nets superiors a 3 milions €.

Perds el 95% en ISD. La reducció del 95% en l’Impost de Successions i Donacions per a la transmissió d’empresa familiar també exigeix que l’entitat no sigui patrimonial. A la pràctica, si la teva SP val 5 milions € i la deixes als teus fills, paguen ISD íntegre, sense la reducció que sí que aplicarien a una empresa operativa equivalent. La diferència pot ser de 6 xifres.

La venda de la SP tributa fort. Si arriba el dia en què vols vendre la teva SP o els seus actius, les plusvàlues van a la teva base de l’estalvi com a persona física, incloent-hi ja el tram del 30% per a la part que excedeixi de 300.000 €.

Algunes CCAA apliquen IP amb força. Catalunya, València, Balears i Astúries mantenen l’Impost sobre el Patrimoni actiu sense bonificació significativa. Si resideixes en aquestes comunitats, la SP no et protegeix de l’IP sobre les participacions, i el cost anual pot ser substancial.

Societat Patrimonial vs holding operatiu: la diferència clau

Aquesta és la distinció que més confusió genera, i convé tenir-la clara abans de seguir.

Una holding operativa (també anomenada animadora) és una capçalera de grup que exerceix funcions reals de direcció, gestió i coordinació sobre filials operatives. Té personal propi, presta serveis intragrup (administració, financer, comercial), pren decisions estratègiques. No és patrimonial, conserva tots els beneficis fiscals de l’IS, accedeix a l’exempció de l’IP en empresa familiar, i permet la reducció del 95% en ISD.

Una societat patrimonial, en canvi, és una capçalera passiva o una entitat la funció de la qual és gestionar patrimoni sense activitat econòmica subjacent.

La implicació tàctica: molts empresaris estructuren les participacions dels seus negocis operatius en una holding animadora —que NO és patrimonial— i separen el patrimoni personal pur (immobles arrendats, cartera de valors, liquiditat excedentària) en una segona societat que sí que assumeix la qualificació patrimonial.

Aquesta arquitectura híbrida funciona, però requereix que l’animadora tingui substància real: equip, oficina, serveis efectivament prestats, actes que documentin les decisions. L’AEAT no es conforma amb la clàusula d’estatuts.

I si en lloc d’una SP em plantejo Andorra?

Aquí el to canvia. No estem parlant d’optimitzar el diferiment dins del sistema espanyol —estem parlant de canviar de sistema. I la conversa honesta és aquesta:

Marc fiscal andorrà per a l’equivalent comparable:

Societat andorrana: Impost de Societats al 10% (vs 25% IS espanyol sense accés a tipus reduït).
Dividends de la societat andorrana al soci resident fiscal andorrà: quan el soci manté una participació ≥5%, els dividends estan completament exempts (exempció per participació). En cartera (<5%), els primers 3.000 € són exempts i la resta tributa al 10%.
Rendes de l’estalvi (interessos, dividends cartera, plusvàlues): tipus màxim del 10%, davant els trams del 19% al 30% a Espanya. Comparativa completa a la nostra anàlisi Andorra vs Espanya 2026.
Impost sobre el Patrimoni: no existeix a Andorra.
Impost de Successions i Donacions: no existeix a Andorra.

La diferència estructural: a Espanya la SP és una eina per diferir tributació dins d’un sistema el cost final del qual, quan es reparteix, ronda el 47,5%. A Andorra no hi ha diferiment a optimitzar —el tipus nominal global és baix des del principi.

Comparativa pràctica sobre un cas de dividend d’1 milió €:

Concepte	Espanya (SP + repartiment al soci)	Andorra (resident fiscal)
IS sobre el benefici empresarial	250.000 € (25%)	100.000 € (10%)
Tributació del soci en el dividend	fins a 240.000 € addicionals (combinació de trams 19-30% sobre la part distribuïda)	0 € (≥5% participació: exempt)
Cost fiscal total efectiu	~46-48%	~10%

Els números canvien segons el cas concret, però l’ordre de magnitud és el que veus: quatre o cinc vegades més impost a la ruta espanyola.

El que es demana a canvi (no és gratis):

Residència fiscal real a Andorra: més de 183 dies l’any al país, amb centre d’interessos econòmics i vitals traslladat. No es pot mantenir “el gruix de la vida” a Espanya.
Exit tax espanyol si superes els llindars: si tens accions o participacions per valor superior a 4 milions d’euros, o una participació del 25% o més en una entitat amb un valor superior a 1 milió d’euros, l’article 95 bis de la Llei de l’IRPF et grava les plusvàlues latents en el moment de la sortida (tipus 19-30%). Andorra no és a la UE/EEE, per tant no aplica el diferiment automàtic de 10 anys. Detall complet a la nostra guia d’exit tax des d’Espanya.
Estructura nova: cal constituir la societat andorrana, passar el procés AFA, dipositar (a fons perdut des de la Llei Òmnibus 2) els 50.000 € corresponents a la sol·licitud de residència, i obrir compte bancari amb KYC andorrà.

Tres escenaris on la decisió està clara

Escenari 1 — Patrimoni 1-3 milions €, residència Espanya

Per a un patrimoni en aquesta franja, la SP espanyola ben dissenyada sol ser l’opció raonable. Separar l’operativa real (en holding animadora, amb incentius PIME) del patrimoni pur (en SP, amb el seu 25% d’IS) continua sent eficient. Sortir a Andorra implica ruptura familiar/personal, possible exit tax si les participacions operatives superen els llindars, i costos d’estructura nous. Per a aquesta franja, l’estalvi fiscal anual rarament compensa la ruptura de vida.

Escenari 2 — Patrimoni 3-10 milions €, propietari operatiu

Zona híbrida. Si el teu negoci operatiu està consolidat i la família té flexibilitat, Andorra comença a guanyar matemàticament. Però el càlcul depèn de tres factors: quant pesa el patrimoni no operatiu respecte a l’operatiu; si tens fills en edat escolar a Espanya; i si el teu negoci operatiu es pot gestionar parcialment des d’Andorra. Per a molts en aquesta franja, el patró és: holding operatiu es queda a Espanya, patrimoni pur es trasllada a estructura andorrana, residència fiscal personal va a Andorra.

Escenari 3 — Patrimoni 10 milions €+, sense lligam geogràfic

Andorra és matemàticament superior. Sobre un patrimoni de 10 milions € amb rendibilitat mitjana del 4%, l’estalvi fiscal anual ronda els 150.000-200.000 € respecte a una SP espanyola un cop es factoritza el repartiment al soci. En deu anys, 1,5-2 milions € de diferència acumulada. La SP espanyola en aquestes magnituds deixa molts diners sobre la taula.

Conclusió i propers passos

La societat patrimonial no sempre és la resposta. És una eina de diferiment que perd els beneficis fiscals reservats a l’activitat econòmica —el tipus reduït PIME, les deduccions, l’exempció de l’IP en empresa familiar, el 95% d’ISD. Per a patrimonis mitjans amb vida arrelada a Espanya, continua sent eficient. Per a patrimonis grans amb flexibilitat geogràfica, la comparació es trenca a favor d’Andorra de forma matemàticament clara.

La decisió real depèn de tres palanques: mida del patrimoni no operatiu, exposició a l’exit tax espanyol, i disposició personal a traslladar la residència. El que no has de fer és decidir només mirant els tipus nominals —perquè la SP espanyola es justifica via diferiment, no via tipus nominal, i això només ho capta una comparació amb el teu cas concret.

Calcula la teva situació específica amb la nostra calculadora gratuïta, o parla amb un assessor andorrà contrastat si vols una segona opinió sobre la teva estructura.

Aquest article és informatiu i no constitueix assessorament fiscal ni jurídic. La societat patrimonial espanyola està regulada per la Llei 27/2014 de l’Impost sobre Societats (especialment art. 5.2 i art. 21), la Llei 35/2006 de l’IRPF i la Llei 19/1991 de l’Impost sobre el Patrimoni. La fiscalitat andorrana es regeix per la Llei 95/2010 de l’Impost sobre Societats i la Llei 5/2014 de l’IRPF, ambdues actualitzades per la Llei Òmnibus 2 (2026). Abans de qualsevol reestructuració, consulta un assessor fiscal qualificat en cada jurisdicció.